Fugint d'arquetips clàssics, moderns o postmoderns i just en el territori on es fonen els adjectius, situaria l'obra de la Mia Llauder.
Curiosa, lúdica , obsessiva, tenaç o, en definitiva, mediterrània.
Formalment hereva del caos que provoca la llibertat d'enfrontar-se a la docilitat de la terra, Ella ens descobreix les relacions del material amb si mateix, amb la llum i amb l'espai, destil·lat a través del sedàs del que sent, viu i pateix intensament. Tot un plaer per als nostres ulls.
Miguel Vázquez
Vigo 18 / 7 / 2007